dimarts, 29 de maig del 2007

Resultats exitosos per a tothom

Els resultats de les eleccions electorals han tornat a deixar, com no podia ser menys, contents a tots els partits polítics. Aquí el que no es consola és perquè no vol i qui dia passa any empeny. I no seré jo qui els hi tregui la raó ni la il•lusió doncs hi ha moltes formes d’interpretar els resultats de les eleccions municipals.
Primera interpretació: Si el Partit Socialista Obrer Espanyol ha guanyat en el conjunt d’Espanya vol dir que a Catalunya ha guanyat Convergència i Unió. Si la interpretació que fem és pel nombre de regidors escollits la cosa és ben clara, el PSOE ha tret més que el Partit Popular i CiU més que el Partit Socialista de Catalunya-PSOE. Per tant guanyadors PSOE i CiU.
Segona interpretació: Si el Partit Popular ha guanyat en el conjunt d’Espanya vol dir que a Catalunya ha guanyat Convergència i Unió. Si la interpretació que fem és pel nombre d’alcaldes que ja tenen majoria absoluta la cosa és ben clara, el PP ha tret més que el PSOE i CiU més que el PSC-PSOE. Per tant guanyadors PP i CiU.
Tercera interpretació: Si el Partit Popular ha guanyat en el conjunt d’Espanya vol dir que a Catalunya ha guanyat el PSC-PSOE. Si la interpretació que fem és pel nombre de vots rebuts la cosa és ben clara, el PP ha tret més que el PSOE i el PSC-PSOE més que CiU. Per tant guanyadors PP i PSC-PSOE.
Encara es podrien fer més interpretacions que satisfarien a la totalitat dels partits polítics, ara bé, hi ha unes dades fredes i clarificadores que pocs s’han atrevit a dir de forma clara i directa. A nivell de Catalunya tots els partits han perdut vots en relació a les municipals de l’any 2003: CiU ha perdut uns 70.000 (-9%), el PSC-PSOE ha perdut uns 180.000 (-17%), ERC ha perdut uns 80.000 (-20%), ICV-EUiA ha perdut uns 75.000 (-24%) i el PP ha perdut uns 75.000 (-22%).
I pel que fa a la nostra ciutat, Terrassa, les dades encara són més evidents si les comparem amb l’any 2003: CiU ha perdut uns 1.000 vots (-8%), el PSC-PSOE ha perdut uns 5.500 vots (-17%), ERC ha perdut uns 3.500 vots (-43%), ICV-EUiA ha perdut uns 3.200 (-33%) i el PP ha perdut uns 3.000 (-33%). Si mirem les últimes cites amb les urnes a Catalunya podriem dir que quant més Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya tenim menys participació electoral dels ciutadans hi ha. Ja és ben trist que ningú hagi prés nota d’aquest missatge i que el responsable de la participació porti ja quatre anys al davant d’aquest Departament de la Generalitat i encara no hagi dimitit, o és que potser ja els interessa aquest baix tó electoral per tal de mantenir-se en el poder?.
Abans d’acabar fer esment d’una notícia que en el seu moment va generar una certa polèmica en el decurs d’aquesta campanya electoral: 16 persones han estat detingudes en el marc d'una operació contra el terrorisme islamista. La majoria de les detencions, 13 en total, s'han fet a Catalunya a les ciutats de Barcelona, Igualada, Mataró i Santa Coloma de Gramenet. Aquest operació, anomenada Tala, ha estat dirigida pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, i els jihadistes detinguts estan acusats de captar futurs terroristes per enviar-los a camps de formació i entrenament al Marroc, l'Iraq i l'Afganistan a més d'estar relacionats amb un grup terrorista marroquí salafista. Potser seria bó recordar ara la polsaguera que van aixecar les declaracions del senyor Artur Mas sobre el tema i l’atac de que va ser objecte per part d’alguns líders polítics molt millor informats que ell. En política no tot s’hi val i si val tot llavors no ens hem de queixar de l’elevada abstenció perquè si algun partit creix en els últims anys és el PA, el Partit de l’Abstenció.

dimecres, 9 de maig del 2007

¿Libros gratuítos?. No, gracias. Me explico.

Vamos de cara a las elecciones municipales y autonómicas y ya se escucha la tómbola de las promesas políticas. El alcalde de una población cercana a Barcelona promete a sus ciudadanos libros y material escolar gratuítos si sale reelegido y perdonen ustedes pero cuando oigo la palabra “gratis”, o cualquiera de sus derivados, me echo la mano a la cartera y me pongo a temblar. A mí cada vez que un político dice que una cosa es gratuíta me sale caro. ¿Por qué me ha de pagar un político a mí los libros del colegio de mi hijo?. ¿A santo de qué?. ¿Dónde está escrito?. Yo no quiero que me los paguen.
Los políticos juegan muchas veces a la máxima de lo que es de todos no es de nadie, y si él lo concede es gratis. ¡Y no es verdad!. La realidad es que los libros los pagamos con nuestros impuestos, por lo tanto el señor alcalde no da nada de nada. Él no nos da nada, al contrario esa política suya de darnos gratuítamente los libros hará que a corto plazo tengamos que pagar más impuestos pues él tendrá que equilibrar el presupuesto municipal y la única forma de hacerlo es aumentando los impuestos. Por lo tanto, ¡no, gracias, señor alcalde!. Es más, ¿yo por qué tengo que pagar los libros del hijo del señor que conduce un Mercedes Benz o tiene un segunda residencia en primera línea de la playa, o las dos cosas a la vez?. Que se los pague él a su hijo y no yo. ¡Qué manía con dar “gratis” las cosas!. Yo las quiero pagar. Quiero pagar los libros y el material escolar de mi hijo mientras dure su escolarización, no pagar los libros de todos los hijos de los demás toda mi vida, ¿pero por qué?. Oiga señor alcalde dedíquese a gobernar bien su ciudad y déjeme a mí tranquilo que cuando decidí tener un hijo ya era suficientemente maduro como para saber que tendría que pagarle los libros del colegio.
Llegados a este punto más de uno debe estar pensando que mi punto de vista es poco social. ¡Para nada!. Soy muy radical en ésto, he defendido y defenderé que los impuestos hay que pagarlos y que aquellas familias que económicamente no puedan pagar los libros de sus hijos han de ser los grandes beneficiados del sistema. Y es el sistema quien ha de pagar los libros de esos niños. Lo que no concibo es por qué tengo que pagar los libros del hijo del señor alcalde cuando éste ya cobra un buen sueldo. Los impuestos son para mejorar las condiciones de vida de la gente necesitada no para mejorar la vida de aquellos que ya se ganan bien la vida.